Stampa
Categoria: MARINA LOCALE
Visite: 3342
Stella inattivaStella inattivaStella inattivaStella inattivaStella inattiva
 

 

 

    Come in ogni altra parte del mondo, le secche marine più pescose, antistanti il territorio del Comune di Ventimiglia, si individuano, sulla superficie del mare, attraverso il traguardo di mire ottiche specifiche, individuate in punti evidenti sulla costa ed oltre. I pescatori ventimigliesi se le sono tramandate così:

 

SéCHE VENTEMIGLIUSE

CU’E  MIRE  PE’  ATRÖVARE

 

A SECA D’I FRATI - A ina förança de çentu metri d’a ciàza d’a Fuxe, gh’è a Seca di frati ch’a l’è longa ina caranténa de metri e a munta fina a trei metri dau fi’ de l’aiga; u sou nome u ven dau campanin d’a geixa d’i Frati de San Francescu, ch’u serve da mira.

A SECA D’A MADONA - A ötuçentu metri föra d’e Calandre, gh’è ina grossa seca, longa da levante a punente ciü de ötanta metri, ch’a se ciama a Seca d’a Madona, cun duze brasse de fundu. U nome u ven da üna d’e mire: a geixeta d’a Madona d’e Vertü pe’ e ruve d’u Forte San Paulu. L’autra mira a l’è a Nave, in scögliu d’a Punta d’â Murtuřa, pe’ u campanin de Mentun.

A SECA D’I ZANIN - A sei-seteçentu metri föra de Mamante gh’è a Seca d’i Zanin, ch’a piglia u nome da ina mira pe’ a fraziun d’i Zanin, l’autra a l’è a l’àçu d’a Punta d’â Murtura pe’ a ca’ grossa de Mentun.

U SCÖGLIU D’U DEFIÇIU - Ciüamenu a çincheçentu metri föra d’a seca d’i Zanin, versu Levante, gh’è in grossu scögliu sut’aiga ch’u l’è ciamau u Scögliu d’u Defiçiu, duve caiche vota i pescavui i l’arrestava agantai, fandu a pesca d’u tartanun. E mire i sun a vista d’a Catedrale de Ventemiglia, a Levante, e a Ponente, a Nave pe’ u Pertüsu.

U SCÖGLIU DE MUNEGU - Andandu föra sei-seteçentu metri d’â Punta, s’atröva u Scögliu de Munegu, ina ciapa de catorze pe’ sei metri, a növe brasse da’u fundu, duve inturnu gh’è da vinti a trenta brasse. E mire i sun u Campanin de Mentun pe’ a Lanterna d’u veciu portu e a Nave pe’ u Sgarbu, in passagiu pe’ cařà â Ciàza de Barbantò.

U PIGNATUN - A punente e ciü föra d’u Scögliu de Munegu gh’è iscì in grossu tassun ch’u se ciama u Pignatùn. E mire, a Ponente, i sun a Nave pe’ a ca’ russa de Mentun, a Levante, u campanin d’a geixa de Ventemiglia pe’ a ca’ grossa. Besögna cařà versu terra.

A SECA D’A BAGARINA - Föra d’ê Möse, insci’a Punta d’â Murtuřa, gh’è a Seca d’a Bagarina, ch’a piglia u nome da ina stradeta d’â Murtuřa, ch’a serve da mira.

U SCÖGLIU D’U BABAN - U l’é paregliu au deföra e in parte u l’é in aighe françesi, a in fundu de sciüscianta brassa. U l’à pe’ mire: a lanterna d’u veciu portu pe’ l’Utel de Mentun e a Punta d’u Darsenun pe’ u tumbin de Bosio; a Levante, a Nave pe’ a ca’ Botti, o a Nave pe’ a ca’ russa int’u valun de Laite.

A SECA D’U PERTUSU - Pocu menu de çincheçentu metri au deföra d’a Baia d’u Darsenun, a deixe metri de fundu gh’é a Seca d’u Pertüsu. A Punente a mira a l’é a punta d’u Darsenun pe’ a ca’ de Bosio. A l’é longa versu Levante, cu’a punta d’u Darsenun pe’ u Pertusu, u cundütu suta a ferruvia. Au deföra, a l’arriva cun mira d’a Punta d’a Meruna pe’ a Punta d’a Roca.

U SECAGNU D’A FUNTANA - Tra a Seca d’u Pertüsu e a Punta d’a Murtuřa s’inscontra u Secàgnu d’a Funtàna, ch’u piglia u nome d’â famusa surgente ch’a ven sciü cun forsa dau fundu d’a marina, fandu rebuglie l’aiga. U da’ fundu fina a duze brassa e u l’à cume mire, a Punente, a ca’ de Balini pe’ a porta d’u çümeteriu d’â Murtuřa, a Levante, u scögliu d’a Meruna pe’ a Nave.

U SCÖGLU D’U CASOTU - Versu Ponente d’u Secagnu d’a Funtana, fa parte u Scögliu d’u Casotu, a in fundu d’ina vintena de brasse. E mire i sun, a Punente, a ca’ de Balini pe’ metà fra a Roca e u cümeteriu d’â Murtuřa, a Levante, u scögliu d’a Meruna pe’ u casotu d’a ferruvia che gh’é surva e Calandre.

U SCÖGLIU DE SAN GIOUSÈ - In’autru elementu d’u Secagnu d’a Funtana, a in fundu de növe brassa, u l’à pe’ mire, a Punente, l’Utel Smeraldo pe’ u mezu d’a serra de Bartolu; a Levante, u scögliu d’a Meruna pe’ a ca’ pupulare d’ê Asse.

E CÜSE - i sun dui scögli, a in fundu de növe brasse, au deföra de San Luduvicu; ch’i se ciama cuscì pe’ via d’u nome ch’u l’à u postu, a terra, dau Cunfin fina a Garavan, versu Mentun.

A CIATA DE VENTEMIGLIA - u l’è in vastu bassu fundà, assai au largu davanti ae Asse, ch’u l’à pe’ mire, u campanin de Sant’Agustin cun a geixa d’a Madona d’ê Vertü. U campanin d’a geixa di Spiareti, avertu â drita d’in parmu d’â Punta a ma’ de Sant’Ampegliu. In föra a l’arriva ae mire d’u Campanin de San Rocu, avertu de mezu parmu cun u campanin d’a geixa de Santa Cruxe, a Levante d’a Nervia; U campanin d’a geixa de Spiareti insci’u campanin d’a geixa d’a Cola. A Levante, u mira â Turrassa insciu campanin de Nervia e a Punente u ve’ u Paise de Castigliun, surva Mentun, derré â Longöira.

U CANÀ DE SANT’ANTONIU - u l’é ina trincea assai prefunda, ch’a càřa fina a catrumila metri e u l’à cume mire, a Levante, u paise de Sant’Antoniu, surva Laite e a Punente a geixa de Santa Devota a Munegu. U punta au largu e u l’é assai ricu de ghìmbari de ciòtu.