Ancöi l'è
Stella inattivaStella inattivaStella inattivaStella inattivaStella inattiva
 

 

 

FARMACOPEA

POPOLARE

    Quelli che oggi definiremmo “I rimedi della Nonna”, sovente si presentavano come rituali molto affini alla magia; però sovente, specifici ingredienti facenti parte del rito possedevano qualità che oggi sono presenti nei medicamenti scientifici che hanno decisamente destituite quelle pratiche.

 

ERBE  DE  STI   ANI

                                                                                                                      Renzo Villa - settembre 1977

 

    Ina vouta e gente i cunusceva tüte e erbe e i l’àva imparau a servisene pe’ tante couse, in spéce candu i l’eira marouti.

    Avù l’è turna vegnüu a moda de cürasse cu’e erbe, perché e gente i sun meze atöscegae dae meixine.

    ‘Sti ani, pe’ cheli chi nu’ puxéva urinà gairi ben, gh’eira l’Erba de funtana e a Gramegna.

    Pe’ pürgasse invece, i l’aduverava u Negrè.

    Candu i figliöi i l’àva i vermi i ghe fava de inciastri de Rüa. De voute ai figliöi i ghe fava aiscì de tisane de Peligura, pe’ faghe passà a tusse.

    Cun u Sambügu i se desinfetava i ögli, cu’u Bonmeigu i se pürificava u sanghe, cu’a Varma i se levava l’infiamaziun, cun l’aiga buglia de Urtiga  i se lavava i cavegli perché alura i «shampi» i nu’ gh’eira.

    Pe’ fà maürà i ciaveli, specie cheli ciü brüti e negri, ch’i li ciamava carbunassi, i ghe meteva e föglie de Maurela.

    Candu i l’àva ma’ de testa i se meteva ina punta de sücun insci’u fronte e candu i se brüxava, pe’ carmasse in po’ u ma’, insci’a brüxaura i se ghe meteva ina feta de patata.

    Ma e erbe i nu’ serveva sulu pe’ curà e maroutie, ma pe’ tante autre couse.

    A Pàsca pe’ grixurà i övi de gaglina i l’aduverava e sciure de Beciciura  pistae int’u murtà.

    D’astae, candu gh’eira cin de musche, i pigliava in massu de Nasche e i l’apendeva au plafun.

    Candu i tràva u vin d’int’a tina, pe’ filtraru ben, dau sgarbu i ghe meteva in fascetu de Spine Sante, ch’i l’eira aiscì ciamae Vignairöre.

         Erba de funtàna   -  Capelvenere                    Gramégna  -  Gramigna

    I pescavui, avanti de andà a cařà e nasse, i l’açendeva in pecin fögu cun de bruti de Lentiscu, pe’ faghe arrustì e gambe d’i purpi chi l’eira e esche pe’ piglià e murene.

    Da cheli tempi e erbe i l’eira cunusciüe perché e gente i l’andava a taglià cu’a puaira o cu’a sérra pe’ daře da mangià ae bestie e alura i duxeva savé s’i l’eira bone o grame. Ciache stagiun a l’àva e sou erbe perché aiscì e bestie i nu’ vön mangia sempre e meixime couse.

    E erbe besögnava aiscì arrancare d’int’u lavurau e d’int’e fasce, duve se ghe ciantava. Avura, invece, pe’ fa’ ciü aviau, e erbe i se destrüge cu’i diserbanti sensa mancu savé cosa se destruge.

    Ma, ancura au giurnu d’ancöi, se vurré tegne caiche cunigliu, e nu’ alevařu cu’i mangimi, deghe de Cardele, de  Scaparui, de Furfuglin, de Canaroussi, de Erbe risse, de Scurigiöra, de rame de Urignö o de Pin giancu, de bruti de Agaixu, de föglia cana, de Erba de marina.

    Candu u cunigliu u l’è alevau, feřu cöixe â nostra moda cu’ in po’ d’agliu, ina çevula, l’öriu, due aurive, u rumanin o a ferügura, a segunda d’i güsti, e due föglie d’auribaga.

                  Rüa  -  Ruta angustifolia pers.                                            Bonmeigu  -  Assenzio

    Cume vié che u cunigliu u l’è ben rustiu, int’e l’öriu e int’i güsti, verseghe int’a cassarola in bon gotu de vin giancu, se vurrè che a carne a l’arreste ciaira, o de vin negru se vurrè che a l’arreste ciü scüra.

    A l’ürtimu destapeve ina buteglia de bon russese, asseteve au taurin e ... bon’apetitu.

 

          Nasche  -  Inula viscosa                                                  Varma  -  Malva nicaensi all.

 

Agaixu: Ginepro coccolone - Juniperus Oxycedrus L.

Auribaga: Alloro

Beciciura: Giacinto muschiato - Muscari comosum Mill.

Bonmeigu: Assenzio - Artemisia absinthium L.

Canarössi: Valeriana rossa - Centranthus ruber DC.

Cardele: Cicerbita o Allattalepre - Sonchus oleraceus L.

Erba de funtana: Capelvenere - Adiantum capillus Veneris L.

Erba de marina: Finocchio di mare - Crithmum maritimum L.

Erba fuina: Ortica - Urtica urens

Erbe risse: Trinciatella - Hyoseris radiata L.

Ferügura: Timo selvatico - Thymus vulgaris L.

              Tapacü  -  Sambuco                                                   Cornabüsa  -  Origano

Föglia cana: Canna - Arundo Donax L.

Furfuglin: Trifoglio cavallino - Psoralea bituminosa L.

Gramegna: Gramigna - Cynodon Dactylon P.

Lentiscu: Lentisco - Pistacia Lentiscus L.

Maurela: Morella - Solanum nigrum L.

Nasche: Céppita o Chiappamoscerini - Inula viscosa Alt.

Negrè: Sena falsa - Globularia Alypum L.

Peligura: Poligala - Polygala nicaensis Risso)

                Erba fuina  - Ortica                                                          Persa  - Maggiorana

Pin giancu: Pino d’Aleppo - Pinus halepensis Mili.

Rüa: Ruta - Ruta angustifolia Pers.

Rumanin: Rosmarino - Rosmarinus officinalis L.

Scaparui: Caccialepre - Picridium vulgare Desf.

Scurigiöra: Vilucchio - ConvoIvutus arvensisi.

Spine Sante: Asparago selvatico

Tapacü: Sambuco - Sambucus nigra L.

Urìgnö: Alaterno - Rhamnus alaternus L.

Varma: Malva - Malva nicaensis All.

Vignairöre: Asparago dei boschi - Asparagus acutifolius L.

                                                                LA VOCE INTEMELIA  ano XXXI  n. 8-9  - agosto/settembre 1977

                   Ferügura: Timo selvatico                       Tùmbaru, erba peve  -  Santoreggia

 

E MEIXINE D’INA VOTA,

                                                                                                                                        Angelo Fochi - setembre 2003

 

    Discuréndu d’i malàni d’à gente, besögna propiu convégne che, intu ziru de caiche deixéna d’ani, l’omu u l’à faitu passi da gigante intu campu d’a meixìna: au di’ d’ancöi gh’é tanti divèrsi sistemi pe’ cürà e magagne (pilule, cumpresse, suposte, pumate, sciropi, guce) ch’i fan garì aviau da tüti i durui e e maroutie.

    Caiche deixéna d’ani fa i nostri veci i cürava ascaixi tüti i malàni cun sistèmi tramandai da abitüdini e tradissiun ch’i l’àva e raìxe in po’ inte l’ignuransa e in po’ inta misèria d’a nostra gente, abituà a vive inte ‘ste nostre campagne cun sulu chèle èrbe che passava ‘sta nostra povera tèrra.

    Avùra discurrerému in po’ de ‘sti metudi ch’i se praticava pe’ garì caiche maroutìa che (forsci) ancöi a l’é sparìa, o perché u l’è scangiàu u sistema de vita o perché gh’é ciü igiène e insci ciü sòdi pe’ acatà e meixìne.

    U ma’ de guřa u se curava destrigliàndu cun forsa d’i nervéti ch’i s’ingrupàva a l’autessa d’i pùrsi e i se ciamava strangugliùi. Me vén ancura in mente candu me’ maire a me unzéva i pùrsi d’öriu e a me’ destrigliava i strangugliùi, fina a candu u ma’ de guřa u me passava, forsci perché me fàva ma’ i pùrsi.

    Pe’ u ma’ de testa se metéva d’é peröglie de patata inscia fronte e i se ghe tegniva strente cu’ in mandrigliu.

    E i famuzi inciastri ? I ve vén in mente ?  Pe’ garì u rafreidù, a tusse, i duřùi de stömegu, pe’ fa’ maürà u catàrru o pe’ e brunchiti e autre cose, se fàva cöixe a farina de lin inte l’aiga e ‘sta papéta cauda, destesa surva a ina strasséta gianca pulita, a se metéva insciu peitu pe’ caiche menütu fin a candu a diventava tébea; ‘st’uperassiun a se ripeteva due o tre vote.

    Me maire a me cuntava che ina vota, pe’ nu’ ave ciü farina de lin, ina dona a l’àva faitu l’inciastru cun d’a farina de pulénta. U maroutu, cian cianin, u se l’eira mangià tüta e u l’eira gariu ciü aviau. Forsci u nu’ l’eira cuscì tantu maroutu, ma forsci u l’àva d’in gran ... arretrài !

    L’urzaiö, che ina vota i ghe l’àva ascaixi tüti e ancöi nu’ ti ne véi ciü, u nu’ se cürava cun crème o beléti vari ma ... u se segnava.

    I te fava mirà drente a ina buteglia d’öriu o dunca i te fàva mirà in fi’ de lana ch’u s’ingrupàva cian cianin davanti a l’ögliu. Pe’ u ciü u passava ... Nu’ parlamu pöi d’u ma’ de denti !

    Dau dentista, ch’u l’àva ancu’ u trapanu a pedali, se gh’andàva sulu pe’ fàsse rancà u dente maroutu. U duřù e i ascessi i nu’ se carmàva cu’i mudèrni “cascé” ma cun de impàchi de èrbe cume a màrva, e gè o inscì u brénu. E alùra ti viévi ‘sti poveri cristi cun a facia gunfia pe’ l’infiamassiùn imbrücà int’in mandrìgliu cun ‘sti inciastri de màrva buglia o autri intrügli. Se fàva inscì de sgàssi o de aiga de màrva o de aiga de sa’.

    E d’ê prime supòste ? A gente a nu’ l’eira acustümà a piglia e meixìne da ... chela parte !  M’arregordu che in me’ barba, dopu avéřa piglia, u l’àva ditu ch’a nu’ l’eira gairi bona perché ... a l’àva u güstu d’a çéira !

    Ma e meixìne ch’i l’eira u “toccasana” pe’ tütu i l’eira l’aigacöta e l’àiga d’a marina.

    Candu nu’ ti àvi delengeriu, te vegniva ma’ de stömegu o nu’ ti purrèvi dorme, i te fàva l’aigacöta. Se caciàva inte l’àiga d’u sucaru de làite, pecùli de ceréixa, suséne séche, èrba de funtàna, scòrse de çitrùn, fighe séche, peröglie de mèřa (sulu e peröglie, perché u bon u l’eira da mangià), se fàva buglie, se cuřava e i te ne dava ina bela cupéta càuda.

    Te passava tütu ! L’àiga d’a marina da ‘ste parti a serviva a tütu: a fàva passà tüte e magagne. Ti pigliavi in schenùn, ti te favi in tagliu, te vegniva in negrùn, ina ciàga, ina bussélura: eccu ! Ti andavi â marina, ti te bagnavi cun st’àiga sařà e ti garivi aviau (au di’ d’ancöi ti te pierésci cume minimu u tétanu !).

    Dopu a ghèrra, nui figliöi che stàvimu veixin â marina, d’â fin d’a scöra a fin de l’estàe caminàvimu e zögavimu sempre descàussi (forsci pe’ purè andà ciü aviau inta marina, ma inscì pe’ nu’ cunsümà e scarpe).

    Cuscì pigliàvimu tante vote d’i vedri, spine, schenùi e ne vegniva d’e ciaghe, ciavéli, burfìgure inti péi, cuscì duvevimu sempre cure a bagnàsseři inte l’àiga d’a marina pe’ purré disinfetà ‘ste ferie.

    A prupòxitu de caminà descàussi. Candu vegniva u giurnu de duvé riturnà a scöra, se duvevimu riméte e scarpe ma ‘ste chi i nu’ n’andàva ciü ben perché u pe’ u l’eira in po’ cresciüu e perché n’eira vegnüu d’i cali ch’i nu’ ne fàva ciü sente ni’ spine ni’ u cařù d’ê prie d’a giaira candu i brüxàva cume u fögu.

    Seréva staitu facile andà a acatà in’autru pa’ de scarpe növe ma ... ghe n’eira pochi ... e cuscì l’eira ciü facile taglià in tocu de punta ae scarpe vécie e fàghe sciorte in po’ de diu grossu, de modu che i düresse ancù in po’ de tempu.

    ‘Sta chi, pöi, u me l’à contà u mei amigu Meggetto, chelu ch’u sona u bàssu inta Banda Müxicale.

    Pe’ i vèrmi i fàva bùglie a carìze d’u fögu de legna e pöi, dopu avéřa ben firtrà, i a fàva büve ai figliöi ... a nu’ l’eira mancu grama !

    Me maire invece a m’apendéva au colu in sachetu de péssa cun drente ina trapeta de rüa.

    Contru a tusse asenina i pigliava ina grossa càna verda, i ne tagliava in tocu, in modu da fařà vegnì ina specie de gòtu, i l’inciva de sücaru e i a meteva au su’ pe’ fàřu desgaglià. ‘Stu “licùre” u fàva passà i corpi de ‘sta tùsse cuscì grama.

    ‘Sta maroutìa au di’ d’ancöi a l’é ascaixi sparìa, forsci perché de ‘sti tempi gh’è scì menu tusse, ma càiche àse in ciü! 

                                                                 LA VOCE INTEMELIA  anno LVII  n. 9  - settembre 2003