Ancöi l'è
Stella inattivaStella inattivaStella inattivaStella inattivaStella inattiva
 

 

LA COSTA VENTIMIGLIESE

         Pubblicato sul numero XIII de A BARMA GRANDE, edita dall’Istituto Internazionale di Studi Liguri nel 1974, questo lavoro in ventemigliusu del dottor Emilio Azaretti, ha la prerogativa di descrivere dettagliatamente la costa marina ventimigliese, mantenendo vivi i nomi locali di spiagge, scogli, punte, golfi, calette, rocche e secche marine a vantaggio delle future generazioni. Molto interessanti sono le mire assegnate ad alcuni importanti riferimenti soffolti.

U NOME D’Ê CIASE E D’I SCÖGLI DE VENTEMIGLIA

                                                                                                                               Emilio AZARETTI  - 1974

    A costa de Ventemiglia a va’ d’â buca da scciümaira de Nervia, che inti parlai da valà i a ciamaa rivaira, au valun de San Luì, ch’u marca avura u cunfin fra l’Italia e a França.

    Candu Mentun u fava parte d’u Principatu de Munegu, u cunfin u l’eira au valun de Garavan, e, a levante de ‘stu valun, gh’eira d’ê terre ch’i se ciamava e Cüse e i l’eira prupietà d’ê famiglie mentunasche, ch’i l’àva diritu de purtasse a Mentun i früti d’ê sou campagne, pe’ u ciü limui, mandurin e purtegali, sensa pagà de dügana.

    Ma riturnamu â nostra costa, che descriveron partindu da Nervia e andandu maniman fina au cunfin.

    A buca d’a Nervia a l’è tapà d’â giaira pe’ a gran parte de l’anu e sulu candu ven a rivaira grossa a resta düverta pe’ caiche tempu, pöi, candu l’aiga a se fa’ scarsa, i marusi i a tapa e i rescuri i van inta marina passandu suta a giaira.

    ‘Sti ani, candu a giaira in scià ciasa a l’eira ciü abundante, capitava caiche vota che a cineira d’a rivaira a nu’ puxieva drüvisse ina buca, l’aiga a l’inundava alura e campagne e pe’ andà â Burdighea ghe vuxieva u gussu.

    Apena a punente d’a buca gh’è caiche pecin scögliu, pöi, fina au Valun de San Segundu, (Resentello) ina cianüra d’arena scceta, ch’i ghe dixe e Asse e che, çent’ani fa, a l’àva ina ciasa larga da setanta a çentu metri, cun de düne d’arena, ciantae de tremairixe e de baticristi, a redoussu d’ê campagne.

    Avura dopu tüta a giaira ch’i l’àn purtau via da’u Röia e da’e ciase, a l’è redüta a pochi metri; cüverta de grava grossa e de pocu gravin mescciu d’arena, insci’a riva d’a marina. U fundu, za’ a poche brasse, u l’è cüvertu de fangu.

    A parte d’â buca d’u valun de San Segundu fina â buca d’u Röia, gh’è caiche pecin scögliu, d’ugiancu (fangu) e d’i banchi de tremurina.

    A costa, â buca d’u Röia che, candu a Ruverin gh’eira u Lagu, a l’eira averta a furma de estüariu, a l’à scangiau inte ‘sti ürtimi seculi.

    Cun l’interramentu prima d’u Lagu e pöi d’a scciümaira s’è vegnüu a furmà ina barra de giaira, traversa d’â buca, che a scangiava suvente postu dirigenduse pe’ u ciü versu levante, cume se pö ve’ in sci’a carta de Vinzoni d’u 1773 e cume acapitava ancura au prinçipiu d’u nostru seculu, avanti ch’i fesse i möi in cuntinuaçiun de l’arginaüra d’u 1870.

    Cuscì, a ciache spustamentu d’â buca, se tapava l’imbucaüra d’u portu, ch’u l’eira inta scciümaira, suta ae müraglie de Ventemiglia e, pe’ in longu periudu, tüte e vote l’imbucaüra a vegniva turna scavà, cume se pö ve’ d’â stampa de J. D. Harding d’u 1837, ch’a mustra dui barchi in veixinanca d’â buca e ün arrente au ponte.

    Cu’u prugredì de l’interramentu, u portu intu Röia u l’è però staitu abandunau e ina stampa de F. Perrot d’u 1845, a ciama Le port de Vintimille, a ciasa de San Giüsepe cun d’i barchi tirai au sciütu.

    Çincanta metri a punente d’u Röia, propiu in direçiun d’u Cavu, in scià ciasa d’a Marina San Giüsepe, cumensa i scögli, ch’i sun, ün pe’ l’autru, a ina deixena de metri d’â riva e ghe n’è ün ch’u sciorte da l’aiga e che, pe’ a sou furma, i u ciama a Schina d’Ase.

    Pocu ciü a punente d’a Schina d’Ase, gh’eira ina vota trei scögli famusi: a Pria Naviglia, dita iscìPria Granìa, auta in pa’ de metri, longa catru e ascaixi runda, ch’a l’eira propiu in scià riva e ch’a l’è staita sccianelà d’â marina versu u 1932, u Scögliu Autu a Pria Margunaira.

    Iscì u Scögliu Autu u l’eira in scià riva d’a marina, a pochi metri d’â Pria Naviglia, ma cu’a marina bunassa u l’àva in pa’ de metri de ciasa davanti. U l’eira autu ina chinzena de metri, de furma cadra cume in pilastru, largu da ciü a menu sei metri â base e cu’ ina göba a meza autessa, d’â parte de terra.

    Au cu’ survan, ch’u l’eira cianelu, gh’eira in tocu de müraglia, d’i arbureti d’auriva sarvaiga, in pecin figu, d’i custi de rumanin e de l’erba e e gente i dixeva ch’u l’eira u Giardin d’ê Strie, ch’i gh’andava, inte nöte sensa lüna, inseme ai Corsi (striui aiscì eli) a faghe i festin.

    Cu’i fundamenti mangiai e scürai dai marusi, u s’è derrucau int’u 1917 e, de trei ch’i l’eira, gh’è restau ciü numà a Pria Margunaira, a vinti metri da riva, auta catru metri sut’aiga e çinche föra, ch’a pa’ ina bisciacossa. (Antico nome della tartaruga)

    A ciasa a punente d’a Margunaira a se ciama Suta â Cola, per cose a l’è propiu suta a Cola, ch’a separa u Munte d’ê Muneghe dau restu de Ventemiglia auta. ‘Stu nome u l’è purtau in scià carta de Vinzoni d’u 1773.

    A ina fürànça de çentu metri d’â ciasa, gh’è a Seca d’i Frati, ch’a l’è longa ina carantena de metri e a munta fina a trei metri dau fì de l’aiga; u sou nome u ven dau campanin d’a geixa d’i Frati de San Francescu, ch’u serve da mira.

    Ciü a punente gh’è i Scüglieti, in recantu de çincanta metri pe’ çincanta ch’u l’arriva fina â prima punta d’a Roca e u l’è cin de scögli, in parte sut’aiga e in parte föra. I Scüglieti i se tröva avura drente au portu in custrüçiun, fra u mö e a Roca e i duveran esse cüverti pe’ fa’ a banchina.

    Infra a Prima punta d’a Roca e in grossu scögliu, ditu A Ciapa, ch’u fa’ parte d’i Scüglieti, gh’è in canà, duve ghe passa giüstu in gussu, ch’u se ciamava u Portu Pegögliu, e se ghe tirava i gussi candu gh’eira d’u ma’.

    Caicün’autru de ‘sti scögli u l’à in nome: gh’è a Caréga a catru, çinche metri d’â riva e ciü föra e Ciàpe, dui scögli cianeli, a fi’ d’aiga cu’e aighe cine e in parmu föra cu’e aighe magre.

    In po’ ciü föra gh’è iscì ina surgente, ch’a ven sciü dau fundu d’a marina e a se pö ve’ candu nu’ fa’ ventu.

    Tüti ‘sti scögli i l’eira d’i truvanti de pudinga cüverti dae paute (argilla), ch’i sun staiti scürai dai marusi, cume mustrava ciairamente u Scögliu Autu, cun a sou muraglieta au cu’ survan.

    A costa fra u Röia e u Murru Russu, ch’a carava ina vota a picu fina inta marina, a l’eira faita de paute cume chele che gh’è ancura surva ai Scüglieti, chele d’u Funtanin e chele ch’i nu’ ghe sun ciü, ma ch’i l’àn lasciau u nome ae Calandre (calanchi).

    A Roca a l’è ina grossa massa de pudinga, che inti urtimi deixe metri a cara ascixi a ciungiu inta marina, duve a furma due punte.

    Fra ‘ste due punte se dröve a fi’ d’aiga ina barma ch’a se ciama u Furnu, longa forsci ina çincantena de metri; pe’ intrà inte l’ürtimu tocu, che u l’àva fina ina pecina ciasa, besögna però ciumbà, essendu u passagiu tütu sut’aiga.

    Passau a Segunda punta d’a Roca gh’è, a ina deixena de metri surva u fi’ de l’aiga, ina cengia cianela ch’i ghe ciama u Çimun, duve i ghe van a pescà cu’a cana.

    A çincanta metri d’a riva gh’è in’autra barma, ma pocu funda, che sereva megliu ciamara in straciungiu, dita a Tana d’a Vurpe.

    Dopu a Roca ven a ciasa d’ê Calandre, che d’estae a l’è in secagnu d’arena longu a ciü a menu çentuçincanta metri, duve se pö andà, de longu tucandu, fina a çincanta metri d’â riva. D’invernu però, pe’ via d’ê currente, sut’aiga sciorte föra d’i grossi scögli e a ciasa a se cröve de giaira.

    A ötuçentu metri föra d’ê Calandre, gh’è ina grossa seca, longa da levante a punente ciü de ötanta metri, ch’a se ciama a Seca d’a Madona, cun duze brasse de fundu.

    U nome u ven da üna d’ê mire: a geixeta d’a Madona d’ê Vertü pe’ e ruve d’u Forte San Paulu. L’autra mira a l’è a Nave, in scögliu d’a Punta d’a Murtura, pe’ u Campanin de Mentun.

    Feniu e Calandre, sparisce a ciasa e cumença turna i scögli e ün d’i ciü grossi, ch’u veglia cu’e aighe magre, u se ciama a Durmigliusa, pöi ven i scögli d’u Murru Russu, in murru ch’u piglia u nome dau cuřù d’a terra e d’ê roche, apena ciü in la’, a fi’ d’aiga, gh’è u Scögliu d’a Crava, distante ina deixena de metri da terra, ciamau cuscì pe’ a sou furma.

    Ciü avanti a Ciasa de Sciüsciarisi, cu’ in canà fundu davanti, ch’u permete de tiraghe i gussi candu gh’è d’u ma’.

    A punente d’u canà gh’è u Secagnu e arente u Scögliu Longu, faitu cume ina passerela d’ina chinzena de metri, ch’u parte d’in terra e u va’ dritu inta marina.

    S’arriva cuscì au valun de Laite, cu’ in gran secagnu de scüglieti rundi davanti â buca, stirassai forsci da u Bevera, che d’antigu, avanti de deventà tribütariu d’u Röia, u sbucava li’ e u l’à furmau u cian de Laite.

    Dopu u valun, a ciasa de Sant’Ana ch’a piglia u nome da ina geixeta ch’a l’è staita mangià d’â marina versu u 1922 e pöi i Scögli de Mamante e cheli de Suta d’i Pin, ch’i l’arriva fina â Punta de Begnamin.

    A sei-seteçentu metri föra de Mamante gh’è a Seca d’i Zanin, ch’a piglia u nome da ina mira pe’ a fraçiun d’i Zanin, l’autra a l’è a l’açu d’a Punta d’a Murtura pe’ a ca’ grossa de Mentun.

    Ciüamenu a çinchecentu metri föra d’a seca, gh’è in grossu scögliu sut’aiga ch’u l’è ciamau u Scögliu d’u Defiçiu, duve caiche vota i pescavui i l’arrestava agantai, fandu a pesca d’u tartanun.

    Derré â Punta de Begnamin gh’è a ciasa ch’a porta u meiximu nome, in bon redoussu pe’ tirà i gussi candu gh’è d’u ma’ da lebeciu, ma averta au levante e au scirocu. Pöi a pecina punta de Barbantò cu’a sou ciaseta e a costa de levante d’a Punta d’a Murtura, ch’a se ciama a Souma, duve ‘sti ani ghe dava fundu i barchi a veřa, pe’ reparasse dau lebeciu.

    U cavu d’a Murtura u l’à due punte, ch’i sun distante üna da l’autra ina çentenà de metri. Chela de levante a se ciama Punta d’a Murtura, e a l’à davanti, a trenta-caranta metri, in scögliu faitu cume a göba d’in camelu, ch’u se ciama a Nave.

    Andandu föra sei-seteçentu metri s’atröva u Scögliu de Munegu, ina ciapa de catorze pe’ sei metri, a növe brasse de fundu (d’inturnu gh’è da vinti a trenta brasse). E mire i sun u Campanin de Mentun pe’ a Lanterna d’u portu veciu e a Nave pe’ u Sgarbu, in passagiu pe’ cařà â Ciasa de Barbantò.

    A punente e ciü föra d’u Scögliu de Munegu gh’è iscì in grossu tassun ch’u se ciama u Pignatun.

    A punta de punente d’u cavu d’a Murtura, ch’i ghe dixe a Punta d’a Meruna, a l’à in grossu scögliu föra de l’aiga, a pochi metri da terra, e pöi a cuntügna sut’aiga pe’ sete-ötuçentu metri, furmandu dui secagni a fi’ d’aiga, distanti ün da l’autru ina çentenà de metri, ch’i se ciama a Mösa sutana, o de terra, e a Mösa survana, o de föra, periculusi pe’ e barche, candu gh’è e aighe aute e i nu’ se ven.

    Föra d’ê Möse gh’è a Seca d’a Bagarina, ch’a piglia u nome da ina stradeta d’a Murtura, ch’a serve da mira.

    Dopu a Punta d’a Meruna ven in pecin gurfu ciamau a Meruna, cu’ ina ciasa strenta longa düxéntu metri, serrau a punente da in scögliu tregiu: i Trei Brechi e da diversi autri, mezi föra de l’aiga, cunusciüi cume i Scögli d’a Meruna.

    S’inscontra pöi u Secagnu d’a Funtana, ch’u piglia u nome d’â famusa surgente ch’a ven sciü cun forsa dau fundu d’a marina, fandu rebuglie l’aiga, cume chela ciü pecina che amu za’ regordau parlandu d’i Scüglieti.

    Passau u straciungiu in facia â Funtana, gh’è in autru pecin gurfu u Darsenun, cu’ ina bela ciasa d’arena e graveta, larga ina trentena de metri e longa ascaixi trüxentu, serrà a punente da ina pecina punta che avu’ a se ciama iscì ela de Begnamin, cume chela che amu za’ numinau a levante d’a Punta d’a Murtura.

    Föra d’u Darsenun, a çincheçentu metri d’â riva gh’è a Seca d’u Pertüsu, ch’a l’à pe’ mira a Punta de Begnamin pe’ in passagiu suta a ferruvia (u pertüsu).

    Dopu a Punta de Begnamin s’arriva ai Baussi Russi, cu’e sou famuse barme, duve gh’è a pecina Ciasa d’i övi, ch’a piglia u nome dai giairui, grossi e rundi cume övi, ch’i a cröve.

    Andandu avanti fina au valun de San Luì, a costa a l’è furmà da in scařin de roca, autu caiche metru, ch’u l’à davanti, desperseverai chi e la’, d’i scögli, in parte föra de l’aiga.